JORDI GISPERT I MONTEYS
“Em paro a pensar, tanco els ulls i busco la forma que vull fer,
sempre intento buscar la simplicitat de la forma, la seva essència.
De tota manera no és mai exacta perquè la tela sempre et guanya,
la qüestió és que quan començo a pintar,ja tinc l’obra força
feta mentalment, aleshores només l’he de reproduir”
La família d’en Jordi es dedicava a la pintura i a la decoració artesanal d’edificis des de principis de segle; en Ramon, el seu pare tenia un perfil molt clar com a pintor artesà, mentre que el seu oncle Joan se’l podria considerar com el pintor artista i innovador. Ara bé els dos germans posseïen una gran formació i experiència en el camp de la pintura i les arts decoratives, i tant eren capaços de restaurar un moble, com d’ornamentar una paret, pintar un edifici o decorar una cúpula
En Jordi vivia al veïnat de Salt i va anar a l’escola del carrer Major, situada al costat del convent de les Bernardes, i que ara es coneix amb el nom de la Farga. Els seus records d’infància no destaquen per ser originals, alegres, ni farcits d’ entranyables anècdotes, van ser uns anys més aviat tristos com l’època que li va tocar viure, a un infant fill d’una família amb idees progressistes. Un cop finalitzada la guerra civil la família Gispert va viure temps difícils, doncs el pare va estar internat en un camp de concentració i el tiet Joan va haver d’exiliar-se a França durant una bona temporada.
Els anys escolars no van ser cap oasi per en Jordi, que reconeix que ja mostrava un caràcter fort i no era gaire bon estudiant. Però tot i que posseïa un bon bagatge expressiu i moltes ganes d’experimentar, encara ara té la sensació de que sempre es convertia en el cap de turc de tot allò que no agradava o irritava als mestres. I ja avorrit de les poques expectatives que li oferia l’escola va decidir, amb només tretze anys, deixar els estudis i aprendre l’ofici familiar.
Va començar des de la base a rascar parets, a preparar la pintura, a fer motllures i a pintar amb brotxa sota el guiatge del seu pare, un home seriós i que no estava gaire per històries. Va ser l’oncle Joan qui va despertar el seu interès envers el món de l’art i de la pintura, sovint li explicava anècdotes dels seus anys de joventut a Barcelona mentre estudiava amb Gali i altres pintors, també l’animava a consultar els seus nombrosos llibres d’art i li parlava entusiasmat de quan va rebre l’ambiciós encàrrec de decorar els sostres del cinema Coliseu Imperial de Girona.
Amb el guiatge de l’oncle Joan va començar a realitzar dibuixos i apunts al natural durant les sortides que realitzaven de tant en tant, i va aprendre a estimar la natura i a reproduir els seus paisatges viscuts.
El seu primer quadre, una obra petita realitzada amb pastels, el va realitzar quan treballava d’aprenent de pintor en una casa de Salt, des d’on es podien contemplar els feréstecs cingles del Far. Recorda amb claredat que un dissabte a l’acabar la feina va presenciar una magnifica posta de sol que el va impactar i el primer que va fer a l’arribar a casa va ser abocar-ho de forma gràfica amb tot el munt de sensacions que havia experimentat… Així va néixer la seva primera obra figurativa amb pastels.
I durant 25 anys en Jordi va anar combinant la seva tasca de pintor professional amb la seva vessant més artística i creativa, fins que va muntar un taller d’enmarcació “ Tres de marc” a sota la seva vivenda de la plaça del veïnat i on ha treballat fins l’any 2005 quan va sofrir una embòlia o infart cerebral .
Durant aquests anys a l’exercir una professió renumerada no ha hagut de pintar per subsistir tot venent a galeries o realitzant encàrrecs, això li ha permès pintar amb l’esperit, sentir-se lliure i expressar allò que sent. En Jordi ha estat sempre una persona compromesa amb el seu poble Salt, on va participar activa i artísticament (cartells, pancartes, pamflets..) en tot el procés de segregació de Salt respecte a Girona, que va culminar amb la independència el dia 3 de març de 1984, precisament 35 anys després de la data del seu naixement .
També va formar part i va tenir un paper rellevant en la revolucionaria Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, amb l’objectiu d’anar despertant la consciencia política, social i cultural en una ciutat com Girona encara grisa i trista. La seva obra sempre ha comptat amb un rerefons de crítica social i política que li ha provocat més d’un equívoc, com en una ocasió a l’any 1973 en que li van retirar una obra de la Galeria Internacional de Girona perquè una figura recordava la de un guàrdia civil.
L’any 1974 es casa amb Carme Saget de Garriguella i del matrimoni en neixen dos fills : en Jordi i en Marc. Durant el mateix any li proposen exposar alguna de les seves obres a Sanddefjorg (Noruega) en una exposició col·lectiva promoguda per la comunitat turística de la Costa Brava, allà el van presentar com a model de pintor jove català i les seves obres es van exposar al cantó de les de Salvador Dalí.
Sembla ser que una de les obres d’en Jordi es va regalar a una personalitat de la casa reial de Noruega, però encara avui és un misteri saber el destí de les altres 28 pintures exposades. No se sap si les obres van arribar a sortir del país nòrdic, només es coneix la versió oficial que afirmava que s’havien perdut durant el viatge de tornada a Catalunya.
Una de les seves altres facetes és la d’escultor, que ha fet per encàrrec o pel simple goig d’experimentar. A Salt es pot gaudir de l’obra “Muroroa, 95” una magnifica escultura encarregada per l’ajuntament i que es va instal·lar a la rotonda del Passeigdel Marqués de Camps durant l’any 1998.
L’escultura representa un clam per la pau i el rebuig a tot tipus de violència, pretén fer memòria de les explosions i experiments nuclears que el govern francès va realitzar a Muroroa, una petita illa de la Polinèsia, trencant l’equilibri i la salut dels seus habitants, L’escultura denuncia la violència de l’explosió però també representa amb un òvul i un espermatozoide l’esperança de vida després de la catàstrofe.
L’any 2007 va ser reconegut amb el Premi Tres de Març, distinció que la ciutadania de Salt atorga als seus vilatans més destacats, compromesos i dinamitzadors del teixit social i cultural. Al cap de dos anys va ser escollit pregoner de la revetlla de Sant Joan, i va aprofitar per fer una performance: llegint un manifest, pintant un quadre i cremant-lo de forma simbòlica amb la flama del Canigó.
L’estudi-refugi de Jordi Gispert es troba a Garriguella de Baix, poble natal de la seva dona. allà tenen una casa decorada amb obra seva i d’altres amics artistes on s’hi troben molt a gust i en Jordi té l’espai adient per crear nous projectes i preparar futures exposicions
Tot i això en Jordi sap combinar bé les seves estades entre Garriguella i Salt, poble que l’ha vist créixer i evolucionar en la seva trajectòria artística: des dels seus paisatges interiors i viscuts a fons, als rostres expressionistes plens de grafismes i signes; els traços gruixuts i frescos, les taques, els regalims , fins arribar a la total depuració, simplicitat de línies i buidatge de formes supèrflues que ha assolit desprès de superar greus problemes de salut.
