El paper de l'infant

Des de la nostra filosofia s'entén que l’infant és el centre del seu aprenentatge i el protagonista del procés; així doncs, cada nen/a regularà allò que pot fer a partir dels coneixements previs que té del tema en qüestió.

Partint d'aquest supòsit, les activitats s'han de plantejar de tal manera que els infants puguin aprendre per si mateixos, a partir del dubte, la curiositat, l’error i l’encert, la presa de decisions, l’autonomia, la responsabilitat i el saber compartir i expressar allò que fa i per quin motiu ho fa.

Alhora, l’infant ha de poder planificar l’activitat, què farà i quin objectiu té. Durant el procés, és important que aprengui a recopilar informació, de forma oral o escrita, del que fa o veu, de manera que quan acabi pugui veure tot el camí seguit, què ha treballat i après, com ho ha fet, què l'ha motivat, què li ha agradat, etc. Finalment, ha de poder valorar el seu propi procés d’aprenentatge a partir de reflexions finals.

El paper del docent

Considerem que el docent ha de ser el primer en mostrar interès, ganes i motivació; creant un ambient de treball tranquil, còmode i acollidor, i potenciant que els infants siguin els protagonistes en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Valorarà i farà el possible per adaptar els materials i recursos a les necessitats individuals dels infants amb l'objectiu d'atendre la diversitat. Alhora, adequarà els missatges i el llenguatge en funció de les característiques individuals, sense oblidar la perspectiva de gènere per a treballar la igualtat, evitant el tracte diferenciador, treballant la comunicació no discriminatòria i ajudant a reconèixer i rebutjar la que ho és.

Sota aquests supòsits es treballarà a partir de l’anticipació de l’activitat i de les experiències prèvies viscudes, creant moments de reflexió i diàleg a partir de preguntes i hipòtesis on els infants siguin els que generen els temes, expressin el que pensen, mostrin les seves inquietuds, els seus dubtes i motivacions, generant curiositat i interès i, alhora, potenciant l’escolta activa i la concentració, ja que quan a un infant li interessa un tema és quan viu de veritat l’aquí i l’ara.

Programa educatiu

Es proposa la confecció de programes de no menys de tres sessions: dues a l'aula de dues hores de durada, i no menys d'una sessió en un parc o jardí de la ciutat. Específicament:

1. Treball d'aula: Destinat a seleccionar un parc o jardí, confeccionar la fitxa d’anàlisi prèvia a la sortida i donar instruccions per a la sortida.


2. Treball en el parc: Orientat a l’observació i experimentació al parc i a fer activitats complementàries. Es pot completar amb una fitxa d'observació i valoració del parc i amb fitxes per a les activitats complementàries.


3. Treball d'aula: Destinat a a omplir la fitxa d’anàlisi post-sortida i l’avaluació de l’aprenentatge.

Projecte o treball de síntesi

Es proposa la confecció d'un projecte o itineraris de treball de síntesi per a l'ensenyament secundari obligatori a partir de:

1. Treball d'aula: Destinat a la revisió i anàlisi dels continguts de la web EduParc Girona, la selecció d'una temàtica i la confecció de l’índex de la memòria del projecte o treball seguint les recomanacions del centre educatiu. Es proposen temes com:
   
   - Els ecosistemes urbans de Girona.
   - Història i cultura dels parcs i jardins de la ciutat.
   - Els usos i activitats que es poden fer en els parcs i jardins de la ciutat.
   - Què, per què, qui, quins i com es posa nom als parcs i jardins de la ciutat.
   - Disseny i cura dels parcs i jardins de la ciutat.
   - El vandalisme urbà en parcs i jardins.
   
   
2. Treball en el parc: Itinerari perceptiu destinat a visitar i observar els parcs i jardins, tenint en compte els objectius del projecte o treball de síntesi seleccionat. Completar una fitxa d'observació i valoració dels parcs i fer un reportatge fotogràfic per documentar l'adequació als objectius.


3. Treball d'aula: Destinat a completar el quadern del projecte o la memòria de síntesi.

1. Atendre de manera individualitzada, tant en les explicacions com en l’execució de les activitats.


2. Estructurar la tasca, és a dir, plantejar l’activitat de forma fragmentada en petites parts, reduir el volum o la dificultat de l’activitat, etc.


3. Els alumnes amb més dificultats se solen perdre en els passos intermitjos de les activitats i, per tant, no es pot plantejar de forma global. La seva atenció és molt baixa, i l’esforç cognitiu per tal de mantenir-se actius durant tot el procés fa que es puguin acabar perdent. Per això, cal proporcionar eines que compensin aquestes dificultats, tipus guia o llista de passos, on es descrigui cadascun dels passos que cal seguir per tal d'assolir l’activitat, de forma resumida (fer-ho de manera oral o escrita).


4. Donar la informació dels parcs i jardins o de les activitats de forma resumida o adaptada, amb exemplificacions, imatges, vídeos, esquemes, mapes conceptuals, etc. Això els ajudarà a anticipar, establir connexions, relacions i a estructurar d'una manera gràfica.


5. Utilitzar preguntes o textos curts, ja que d’aquesta manera es pot minimitzar els problemes de grafia, comprensió i expressió escrita. És molt important prioritzar el treball oral.


6. Donar més temps a l’hora de pensar per fer reflexions o executar l’activitat en qüestió.


7. Utilitzar un vocabulari adequat al nivell de comprensió, fent servir un llenguatge clar i senzill, amb expressions concretes i breus.


8. Facilitar la comprensió de les tasques, mitjançant l’anticipació i les ajudes verbals, visuals (exemplificació) i tàctils. Utilitzar l’explicació general i l'atenció individual a qui ho necessita. També es preveu l'ús de pictogrames, tauletes digitals (TIC), etc.


9. Proposar variants en totes les activitats per tal que tots i totes puguin participar.


10. Per a aquells alumnes amb més dificultats es pot proposar l’acompanyament d’un adult o d’algun company/a.


11. Els missatges dels adults i companys/es sempre seran de suport per tal d'aconseguir l'objectiu. Un cop finalitzada l’experiència es farà reforç positiu a l’infant, felicitant-lo per la feina feta, independentment d'allò que ha estat capaç de fer. No hi ha lloc per al reforç negatiu.


12. Fomentar el treball entre iguals amb la finalitat d’incrementar les actituds col·laboratives i socialitzadores (empatia, impuls d'ajudar i demanar ajuda, etc.). En aquest punt és important vigilar el model que prenen de referència, és a dir, buscar líders positius.


13. Alhora, serà important adequar el treball en grup: cal agrupar-los amb companys/es amb certes habilitats socials i empàtiques, treballar individualment les normes no explícites del seu funcionament i estar atents a l'evolució del grup.


14. El temps de finalització de les activitats no és prioritari. És preferible realitzar una petita part ben feta, que no tota l’activitat mal feta. Sempre es prioritza la qualitat abans que la quantitat.

1. Promoure l’ús d’un llenguatge gràfic, tant escrit com oral, respectuós, inclusiu i no sexista.


2. Utilitzar un llenguatge no sexista en les descripcions de l’ús i de la retolació dels espais on es realitzin les activitats.


3. Fer grups equilibrats entre sexes.


4. Fomentar la participació i l’assumpció de responsabilitat equitativa entre sexes, defugint dels estereotips i rols associats a determinades tasques i responsabilitats.


5. Vetllar per tal que l’organització i distribució de les activitats sigui equitativa, de tal manera que tots tinguin el mateix protagonisme i responsabilitat, independentment del seu sexe.