La parada es situa a la zona més propera al nucli urbà. Concretament a la muralla romana que es pot observar tant a la plaça de Sant Domenec com a l’aparcament de darrera el rectorat de la Universitat de Girona. Es proposen dues activitats, una de geologia urbana per identificar la “pedra de Girona” de la primera muralla romana i l’altre de interpretació geomorfològic del relleu. Aquesta segona activitat es pot realizar també a altres indrets propers a la ciutat de Girona com per exemple a les parades 1 i 6.

La parada se situa a l’entorn de les antigues pedreres de la ciutat, a la zona que l’Ajuntament ha restaurat i ha marcat com a itinerari de la pedra de Girona. Es proposen dues activitats, una d’interpretació de la calcària nummulítica i l’altra d’anàlisi de la seva extracció com a recurs. Aquí també es una bona zona per a l’activitat d’interpretació de relleu proposada a Muralla.

El complex Puig D’en Roca es troba situat a la riba esquerra del riu Ter, prop de Girona, en terrenys de Sant Ponç de Fontajau. El turó te una alçada de 80 metres sobre la plana i 145 metres sobre el nivell del mar. L’itinerari comença a la base del turó del puig d’en Roca (zona de margues), passa per la zona del camp de futbol Penya Doble Set i arriba fins a la zona propera al geriàtric. Hi ha diversos afloraments de la sèrie terciària: calcàries lutecià mitjà (pedra de Girona), margues (Fm. Banyoles) i gresos (Fm. Barcons). Però també hi trobarem materials quaternaris corresponents a tres de les Terrasses del Ter.

La parada està situada a la riba esquerra del riu Ter presenta diverses terrasses formades per materials quaternaris, la terrassa 0, on flueix el riu, la terrassa 1, a l’alçada del GEIEG, la terrassa 2, a la N-II, la terrassa 3: al Puig d’en Roca.
En aquestes terrasses podem trobar còdols de calcàries, gneisos, materials volcànics, conglomerats, granitoïds i restes d’obra, tot ha estat erosionat i transportat i dipositat pel riu per formar les terrasses.

La parada es situa a la zona del camp de futbol del Girona al camí que puja a la residència universitària. Hi ha diversos perfils arran de vorera on afloren materials neògens no consolidats. Es tracta de llims i sorres amb nivells d’argiles i graves. En alguns casos hi ha nivells de còdols amb imbricació que es va perdent com a conseqüència de meteorització recent. L’objectiu és aprendre a interpretar un dipòsit sedimentari recent i arribar a deduir l’àrea font.

La parada es situa en les proximitats de la Universitat de Girona, en el campus de Montilivi. Aquesta parada ens permetrà treballar aquells factors que modifiquen les característiques de les roques que afloren fonamentalment calcàries nummulítiques, i de fet aquesta activitat es podrà repetir en qualsevol de les altres parades.

A més, els alumnes caldrà que realitzin la cerca de les dades climàtiques de la ciutat i relacionin les mateixes amb el grau d’alteració de les roques.

Aquesta activitat la portarem a terme al puig de Montilivi , un petit turó de 167 metres d’alçada que es troba molt pròxim al campus de la UdG de Montilivi. S’hi pot accedir fàcilment des de l’avinguda Montilivi. Podeu consultar el mapa de la zona que trobareu en el PowerPoint adjunt.

La finalitat d’aquesta activitat és fomentar la capacitat d’observació, descripció i interpretació de l’alumnat tot realitzant un treball de camp. En aquest cas ens centrem en l’estudi dels fòssils i la reconstrucció de la història geològica d’aquesta zona. Treballarem les roques calcàries bioclàstiques grises del Terciari, on podrem trobar miliòlids, alveolines, ostres i altres restes de mol·luscs,nummulits, equinoderms i sirènids.

Ens trobem davant un aflorament de roques sedimentàries detrítiques de l’Eocè en contacte discordant amb roques metamòrfiques i magmàtiques del Paleozoic.