SABIES QUÈ?

 

 

  • Els dos records més intensos que conserva de la seva infància són: el de la primera vegada que va veure la neu, quan tenia dos anys, just el mateix dia en que naixia el seu germà Josep. I el d’una matinada que va contemplar embadalit un immens mantell de boira que cobria del tot el magnífic pla de Salt.
 
  • Quan als sis anys s’estava recuperant del tifus, des del llit de la seva habitació es distreia observant les escletxes i taques d’humitat del sostre, que es convertien en multitud de  rostres, figures.
  • L’ artista assegura “cada vegada més em torna a venir la manera de pintar que jo feia al principi” i efectivament quan ja havia complert els 80 anys va realitzar una sèrie de pintures representant els estranys rostres i formes que veia sorgir del sostre de la seva cambra.
  • La única fotografia que té de petit, li van fer al Santuari de la Salut, on va anar amb la família per agrair a la Verge la seva curació.
  • La primera vegada que va veure un artista pintant amb cavallet, es va pensar que era un àngel, al veure la bellesa i color de l’obra feta amb uns estris tan diferents: al carbó de bruc que ell utilitzava pels seus primers gargots.
 
  • A l’escola li fascinaven les explicacions sobre terres llunyanes, i quan va saber de l’existència del continent americà es passava estones contemplant els núvols tot esperant veure aparèixer la forma d’un gran vaixell que se l’emportés ben lluny.
  • Quan un grup de treballadores de la Coma Cros van manifestar que no els agradava la imatge d’un calendari, en un tres i no res el petit Isidre el va retocar fent sorgir una gran muntanya i un pi, que les va deixar bocabadades.
  • El menjar més bo que recorda van ser unes sardinetes que li van donar d’amagat , tot posant-li a la boca, una gitana i la seva filla durant el viatge en tren en que el portaven pres (lligat de peus i mans) cap a la presó de Alcalà de Henares. Arrel d’aquest fet l’Isidre i la seva família sempre han sentit estimació i agraïment envers el poble gitano.
  • La majoria de les figures humanes i escenes de grup que va dibuixar a la presó estan representades d’esquenes o de perfil doncs, al veure’l amb el llapis i el paper, els presos es mostraven desconfiats i es giraven per no ser reconeguts.
  • Gràcies a la ràpida intervenció de l’Isidre Vicens i l’Anna Pascual el 13 de Febrer de 2007, es van poder salvar part dels til•lers de la plaça dels Lledoners que les brigades municipals havien començat a talar. Precisament un oli de l’Isidre dels anys setanta serveix per documentar l’antiguitat d’aquests til•lers molt estimats pels veïns.
 
  • Durant els anys en que L’Isidre va fer classes de dibuix i pintura van passar pel seu estudi molts altres artistes plàstics gironins: Mercè Huerta, Mercè Ibarz, Jordi Martorano…
  • LA NIT DE POETES de l’any 2007, organitzada pels Amics de la Unesco de Girona, es va convertir en un homenatge per recordar la vessant poètica del seu fill: en Carles Vicens.
  • El 2 de febrer de 2008 l’Isidre va complir 90 anys, i una gran quantitat d’amics, artistes i ciutadans van acudir a la seva llar per felicitar-lo.
  • Al 2008 va participar com a dibuixant en l’Auca de la Catedral de Girona potenciada pels Amics de la UNESCO de Girona, que volia ser un homenatge a Carles Vivó, fundador de l’associació  i qui va tenir la original idea crear aquesta  partint dels textos de Jordi Dalmau.
  • L’estudi de l’Isidre Vicens està ubicat a la planta superior de l’hotel Bellmirall, i tot  i haver de pujar a peu la llarguíssima escala, cada tarda l’artista segueix contemplant i vigilant amb mirada lluminosa, creativa i tafanera, els diversos teulats i racons del cor del barri vell de Girona.