MONTSERRAT COSTA

 

 

“La veritable pintura és la que desplega una atmosfera capaç

de pertorbar l’esperit i embolcallar l’espectador. És la que cerca

l’encís de l’enigma, tot accionant els mecanismes de la percepció i

el pensament. Montserrat Costa absorbeix aquests principis en la

seva totalitat i repta a l’espectador a deturar-se davant el

quadre per intercanviar espais de reflexió”

(Magdalena Aguiló,1990)

Montserrat Costa i Pons va néixer a Barcelona a l’any 1943 i fou la filla gran d’una família de classe mitjana de mentalitat progressista. Va estudiar el  batxillerat, estudis de solfeig i piano,un curs d’infermeria i  secretariat per entrar durant un temps a treballar amb el seu pare.

Però aquesta tasca no li satisfeia, des de petita li agradava dibuixar però en el context de l’època mai s’haavien plantejat  que podria ser pintora. Als 18 anys va conèixer a un estudiant d’arquitectura i professor de pintura i dibuix en un internat a Rascafria (Madrid ), junts organitzaven sortides al port de Barcelona, i sovint hi anaven a pintar i dibuixar.

A l’any 1966, als 21 anys es casa amb el jove arquitecte, i la parella es  trasllada a viure a Madrid durant sis mesos i després de forma definitiva a Girona. en una primera època la Montse procura adaptar-se a la nova realitat i atmosfera gironina, mentre es dedica tirar endavant la seva llar  i a tenir  cura de la filla i  el fill que no tarden en arribar. Treballa durant algun temps en el despatx del seu marit, tot compaginant la seva afició a la pintura.

El seu pas cap a l’art ha estat gradual, producte d’una sedimentació en la que els esdeveniments han anat guiant i marcant la seva vida i el seu marit ha costituit un element clau per a la seva vocació. Es matricula un any a l’Escola Municipal d’Art de Girona i a continuació assisteix a classes de dibuix i l’escola Eina de Barcelona. Juntament amb el seu marit realitza diferents viatges a Europa i a Estats Units per tal de veure “in situ” les millors obres d’arquitectura i de pintura que tant admiren. Plena de curiositat visita tallers d’artistes, aprèn serigrafia, gravat, fotografia i assisteix a diversos seminaris sobre didàctica de l’art organitzats pels Instituts de ciències de l’Educació de la Universitat de Zaragoza, Granada,València , Girona…

Per fi a l’any 1978 pot instal·lar el seu estudi en un habitatge del carrer de la Força, 23, on precisament hi havia desenvolupat la seva tasca creativa i educativa el gran mestre  de dibuix de Girona Josep Aguilera. En un espai tan singular i carregat d’energia, Montserrat Costa es bolca plenament i de manera disciplinada a pintar, investigar i crear inspirada pels regalims, les capes de color, les formes evanescents o la gestualitat fresca dels seus admirats PollocK, Rothko i Twombly…

Durant l’any 1977 va fer la seva primera exposició individual a la Galeria 3 i 5 a Girona i també comença a  participar activament en la vida artística de la ciutat com a membre de l’ADAG, grup d’artistes gironins amb ànsies de llibertat, de revolta, de democràcia , de catalanitat que van decidir agafar la torxa per engegar diverses accions reivindicatives i signar un manifest  on deixaven clar que no volien ser artistes de vitrina  sinó elements participatius en el debat ciutadà  i ajudar a construir un nou ordre social a partir de diverses iniciatives col·lectives i artístiques.

Al llarg de la seva trajectòria personal i artística ha fet diverses exposicions individuals, entre les quals destaquen:

1989: Galeria Emilio Navarro, Madrid; Galena A. P. Art, Saint-Etienne (França)
1990: Galeria Altair, Palma de Mallorca; Sales Municipals, Girona; Raffaeli Estudio D’arte, Trento (Itàlia)
1991: Centre Cultural Caixa de Terrassa; Galeria Dialoghi, Biella (Itàlia); Espais Centre d’Art Contemporani, Girona
1993: Sala del Roser a Lleida
1998: Galeria Punto, València; Centre d’Art Contemporani, Saint Cyprien (Franca)
2003: Marges-U, Cadaqués

I durant l’any 1990: entra a formar part dels artistes de la galeria Espais amb un contracte exclusiu per vuit anys.

També ha participat en nombroses exposicions col·lectives, entre les quals: el 1988 a la Galeria Emilio Navarro de Madrid; el 1994, la Col·lecció del Diari Avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; el 2004, la mostra El llegat del Pot Art a Catalunya del Museu d’Art de Girona.

Els anys 1980 i 1982 va ser seleccionada per exposar obra al Saló de Tardor de Barcelona; al IV Certamen de pintura “Eusebio Sempere” Onill (Alacant) el 1985 i a la VIL convocatòria Arts Plàstiques d’Alacant 1985. A la mostra de pintura de la ciutat de Zamora, també a la Biennal de Tarragona-Premi Tapiró i a la primera Biennal de Girona  a la Casa de la Cultura.

Pel que fa a les exposicions col·lectives internacionals, destaquen La Mostra d’Art Gironí a Perpinyà. Onze artistes de Girona al Saló Scrambel de Brussel·les el 1985. Catalonia incògnita a la Sala Galeria John Hansard de Southampton el 1993 o l’exposició Art Contemporani- Catalunya relació a l’Ancienne Chapelle du Rahann de Luxemburg (2003).

La seva obra es troba en el fons de diferents col·leccions públiques, com ara el Museu d’Art Abstracte de Cuenca, el Museu d’Art Contemporani MACBA de Barcelona, el Museu d’Història de Girona, el Fons d’Art Xarxa Cultural, el Museu d’Art de Girona, la Col·lecció Testimoni Caixa de Pensions de Barcelona, el Fons d’Art del Diari Avui i en el Fons d’Art de la Fundació Espais.

Des de 1990 ha exercit com a professora de pintura de l’Escola Municipal D’Art del Centre Cultural La Mercè de Girona i des del curs 2008-09 ha coordinat  el cicle : “ Nou mesos ,nou artistes”, amb l’objectiu de donar a conèixer la personalitat i l’obra d’alguns artistes plàstics de les nostres contrades.

Una altra faceta destacable és la de mestra d’educació artística que la va portar a impartir classes de Plàstica  per infants a l’escola Montserrat de Sarrià de Ter durant 10 anys, i a l’escola Montjuïc de Girona . També ha realitzat tasques de formació de mestres en diverses Escoles d’Estiu de Girona, Figueres, Barcelona, organitzades pel moviment de mestres  per una escola de Catalunya.

La seva forma d’enfocar la plàstica destaca per la frescor i l’originalitat, i es basa en la manipulació i l’experimentació de tota mena de conceptes plàstics, tècniques mixtes, materials, estris i suports diversos. La seva trajectòria com a mestra d’art (ja abans de que els currículums escolars en parlessin) així com l’original muntatge d’exposicions amb les creacions dels alumnes (fanalets, escultures efímeres, llibres artístics, reinterpretacions d’obres…) han fet que la seva tasca fos valorada i deixes bocabadats tant als mestres com als alumnes que van tenir la sort de formar-se amb les seves propostes.

Però l’obra de Montserrat Costa té quelcom de màgic, seré i encisador que esclata: com un crit de la llum que vol sorgir de la foscor; com una boirina que desdibuixa i deforma límits, com un gruix de textures, perspectives i profunditats que conviden a mirar, tocar i somniar; com una gradació de colors que es sobreposen en delicades capes; com un món de transparència pura; com una immersió en la matèria i en els misteris dels espais buits i infinits; com una clara atracció pels blaus que emergeixen de la lluminositat del blanc o s’enfonsen en la profunditat del negre.

I s’expressa mostrant passió per les línies, els punts, les trames, els laberints, les impressions, la  matèria orgànica… elements que no sorgeixen de l’atzar si no que són fruit d’una profunda reflexió, d’una mirada atenta i d’un treball acurat, quasi artesanal, d’una artista d’allò més coherent.