SABIES QUÈ?

  • De ben petita ja dibuixava a la falda de la seva mare, intentant representar tot allò que ella li suggeria, adoptant el paper de musa inspiradora, doncs la Mercè l’atabalava sempre amb la mateixa pregunta  I ara que dibuixo?
  • Els seus altres entreteniments eren il·lustrar tot allò que li atreia: un conte, una pel·lícula, una excursió; dibuixar i retallar nines de paper amb tot un munt de vestits i complements, inventar-se paisatges, fons i decorats pintant i retallant fulls de la Vanguardia; fer de mestra i educar a les seves nines…
  • Tot i agradar-li tant dibuixar, a l’escola  sempre li valoraven el dibuix amb qualificacions baixes, per aquesta raó a Valls els pares la van fer anar a classes de dibuix amb la pintora italiana Rosa Màndoli, que va ser la seva gran mestra en l‘àmbit artístic.
  • Allò que més greu li sap a la Mercè és haver estripat quan tenia quinze anys els quaderns i les llibretes, que guardaven tots els seus dibuixos i il·lustracions per considerar-los poca cosa i de caire massa infantil
  • De més gran les seves grans passions han estat el teatre, la docència, el dibuix i la pintura. I els seus grans mestres gironins a l’hora de perfeccionar el seu estil pictòric han estat els artistes Isidre Vicens i Domènec Fita.
  • Ha estat sempre una persona sensible, amb un cert punt de timidesa personal i a nivell artístic. Domènec Fita explica que en una ocasió, la Mercè va demanar-li consell per fer una exposició i veient que la seva timidesa  també es reflectia en l’obra, ell va abocar un pot de tinta xinesa sobre una de les seves pintures i la va anar escampant, per fer-li veure com amb força i decisió en podia ressaltar els colors i les línies.
  • L’any 1979 va realitzar el seu primer cartell, era per a l’ Exposició de Flors de Girona,. Durant la seva trajectòria artística n’ha fet molt més  : Fires de Sant Narcís, Premis literaris, festes de barris, Firanadal, Mercat de la Terrissa de Quart…
  • Ha fet d’il·lustradora de revistes gironines : Presència, Revista de Girona, Fulls de revista, Mifas. La Farga de Salt…. I també de nombrosos llibres i contes, per fer difusió o pedagogia sobre diferents aspectes de la ciutat de Girona; i a més ha dissenyat postals, logotips i punts de llibre per a entitats i associacions.
  • Més desconeguda és la seva contribució a la realització d’obra pública, però la Mercè és l’artista del Vitrall de Sant Benet ( església de Santa Susanna del Mercadal de Girona) i del Rellotge de Sol de la casa Dalmau de Girona.
  • Es va a iniciar al 1970 com a docent tot fent classes de Plàstica Infantil a l’escola La Farga  a l’Institut Vell de Girona, i va continuar com a professora de dibuix i pintura a l’Estudi d’Art Fita de Girona i també de l’EMA (Escola Municipal d’Art de Girona)
 

  • Mercè Huerta té molt present les reflexions de Ràfols Casamada tant a l’hora de dibuixar com d’exercir-ne la docència: Mirar és veure, veure és observar, observar és conèixer, i conèixer és estimar” i afegeix que cal mirar les coses que ens envolten amb capacitat de sorpresa, com si es veiessin  per primera vegada .
  • Ha estat sempre molt vinculada al Museu d’Art de Girona, va formar part durant cinc anys del Consell Assessor del Museu i també hi va fer cursos de Pintura i d’Història de l’Art. L’any 2002 va ser distingida amb el nomenament de Sòcia Honoraria dels Amics del MD’A, i per l’ocasió va realitzar una serigrafia que  representa un bonic indret de la Devesa de Girona .
  • Al desembre de 2007, el plenari de la Fundació Fita, acorda dedicar la tercera edició de Mestres Artistes a Mercè Huerta. I es fa en tres espais gironins ( La Casa de Cultura, La Fundació Valvi, la Fundació Fita) la més gran exposició retrospectiva de la seva obra “ FIDELITATS” , en la qual es va poder gaudir de tots els grans temes que configuren l’obra de l’artista: Espais de Girona, Paisatge, Figura, Flors, Natura, Retrats…
  • Està casada amb Narcís Jordi Aragó (advocat i periodista ), el matrimoni ha viscut des de sempre a la popular Casa Masó, un edifici compost de planta baixa i quatre pisos situat al carrer Ballesteries, que és la casa on va néixer al 1880 l’arquitecte Rafael Masó (oncle de Narcís Jordi)
  • El matrimoni format per Mercè Huerta i Narcís Jordi Aragó va formalitzar, el dia 7 d’abril de 2006, la donació a la ciutat de Girona de la Casa Masó a partir d’un conveni que estableix la cessió de l’edifici i de tots els béns mobles que conté.
  • Al 2008 va participar com a dibuixant, en l’auca de la Història de la Catedral de Girona que van potenciar Els Amics de la Unesco de Girona en homenatge al desaparegut Carles Vivó. El text és d’en Jordi Dalmau i les il·lustracions de diversos artistes gironins relacionats amb la UNESCO.