QUIM COROMINAS
“La importància del seu tresor de paper no pot amagar la personalitat
polièdrica d’aquest home que sap representar el món amb els objectes que
hi troba, ni eclipsar-ne les aportacions de l’obra artística que és
una continuació natural de les obsessions de la seva infància.
Alliberat d’obligacions, apassionat, insaciable lliure i lleuger
com un nen o com un mag, Corominas sap extreure
del seu barret màgic totes les meravelles”
(Antoni Puigverd)
En Joan, el seu germà, era set anys més gran i tothom el considerava un noi molt viu: tocava d’oïda la flauta i l’harmònica, sabia pintar amb aquarel·les, destacava en un munt d’habilitats… en Quim l’admirava i procurava imitar-lo.
En aquells anys, a Sarrià funcionaven diverses fabriques papereres: Can Butiñà, Can Vila, Can Torres i Can Font, contínuament passaven camions que a vegades perdien bales de papers que feien les delícies de la mainada del poble. Així envoltat de restes de papers, cromos i retalls de diversos colors i textures … l’enginy i la creativitat d’ell i dels seus companys s’anava desenvolupant.
Eren els reis dels jocs de carrer jugaven a bèlit, a bales, a “saco”, a “místric” … La natura era el seu entorn natural, construïen cabanes per refugiar-se, cordes per grimpar als arbres, enginys per navegar i ponts per travessar el riu i les basses.
Jugaven de forma temerària excavant túnels i fent laberíntiques galeries, sota les piles de serradures d’una serreria de fusta; sense ni tan sols sospitar el perill que corrien en cas d’esfondrament. Les seves joguines, artesanes i ecològiques, estaven fetes amb quatre pals, troncs i claus rovellats ; eren capaços de construir quasi del no res : arcs per fletxes, tiraxines, espases ; jugaven a tenis utilitzant com a raquetes les pales picadores per rentar la roba. S’enginyaven també camions i rústecs vehicles mòbils i no parlem de les bombes d’aigua i del cel-infern que sorgien del plegat de les restes de papers que trobaven. I així de forma tan natural i intuïtiva anaven alimentant la destresa i el gust per les arts manuals i creatives.
En Quim va anar a l’escola Nacional de Sarrià , dirigida per Don Andrés, fins als nou anys, quan el pare ja cansat de les seves continues trapelleries va decidir portar-lo a estudiar amb els frares de Girona (La Salle), encara que suposes un esforç econòmic per la família.
A la Salle hi va estudiar fins que va acabar el Comerç , i amb 14 anys va començar a treballar vuit hores en un despatx. Recorda que no va tardar ni un dia en adonar-se que no ho aguantaria, les hores de treball monòton se li feien insuportables i sovint s’ oferia per fer encàrrecs amb bicicleta per escapolir-se de les quatre parets que l’oprimien.
Fins que li va tocar fer el Servei militar a Saragossa va anar canviant de despatx, amb l’únic l’incentiu de reduir el nombre d’aquelles avorrides hores, durant el període de 1968 i 1969 es va matricular a l’escola de Belles Arts de Girona per començar a formar-se artísticament, però en va quedar molt decebut ja que només els feien pintar bodegons i paisatges copiats d’una làmina i no del natural com ell volia. En aquesta època jugava a futbol amb el juvenils del Club Girona, formava part d’una colla d’amics amb inquietuds artístiques, participava fent les portades de la revista Carrilet de Sarrià de ter i sovint sentia un fort desig d’evadir-se i passar hores a l’aire lliure.
A partir de l’any 1970 comença a participar en diverses exposicions individuals i col·lectives i realitza els primers viatges a Paris (on queda impressionat per l’obra de Bacon) i a Londres. També guanya el 1r premi de pintura de la Diputació de Girona, fa diverses exposicions i gràcies a la venda d’algunes pintures a un galerista de l’Escala, aconsegueix el seu somni d’instal·lar-se a Londres (1975-1977), allà estudia litografia i pintura i adquireix un munt de vivències que el porten a experimentar i evolucionar cap a noves tècniques, formats i conceptes.
La sèrie d’obres Grafitti és una de les més significatives d’aquesta època, ja que utilitza i combina materials pobres i d’us quotidià dotant-los de gran qualitat poètica. L’amistat amb l’artista Joseph Semah el portarà més endavant a conèixer l’ambient de Berlín i Amsterdam.
De tornada a Girona al 1978 publica conjuntament amb un grup d’artistes gironins innovadors i democràtics: Ansesa, Faixó, Gispert el full informatiu : Art-Actitud, núm. 1, i al 1979 inicia amb Torres Monsó, Niebla, Ansesa, M Costa, Faixó i Gispert el projecte “L’Art contemporani al carrer a Girona”, aquest any també fa un interessant viatge a Nova York.
Al 1981 realitza el seu primer viatge a Berlín, ciutat que l’enamora ; al 1982 hi exposa i s’hi queda una llarga temporada, també crea el seu primer llibre d’artista « I love colors » del qual se’n van fer 10 exemplars. Al 1984 aconsegueix una beca a la creació artística de la Generalitat de Catalunya que li permet tornar a treballar a la ciutat del mur, és aleshores quan realitza la sèrie de setze fotografies manipulades anomenades « Berlín Billar » i el seu nou llibre d’artista « Years ».
A l’estiu del 1985 torna a Berlín per preparar una exposició i tot seguit viatja a Amsterdam. Precisament la primera obra en que Corominas utilitza la tècnica del decollage, parteix de l’aprofitament de restes d’imatges arrencades del cartell d’un mur d’aquesta ciutat holandesa
Continua exposant a Girona, Olot. Barcelona, a diverses ciutats europees… guanya premis, edita serigrafies, elabora nous llibres d’artista, fins i tot participa a l’any 1987 en el projecte d’una video-òpera Siren of Girona.
De formació autodidacte, de ment intuïtiva, experimentador incansable, avança de forma ràpida tot cremant etapes des de la figuració a l’art més conceptual, practica grans pinzellades gestuals, el degoteig, el collage, el decollage amb teles, papers, restes de materials diversos… Retalla, pinta, manipula i fragmenta les seves pròpies creacions, s’inspira i realitza sèries pictòriques amb tècniques mixtes a partir d’un joc com el billar (Berlín billar,1984), o bé de suports com una col·lecció de caixes o marcs vells trobats per casualitat (Frames, 1991, Caixes, 1993), i també construeix obres on mostra la seva sensibilització envers els conflictes bèl·lics del món actual…
Sempre evolucionant i en estat d’aprenentatge i constant, en Quim va assentant a més del seu perfil d’artista, la seva vessant com a docent i com a col·leccionista de joguines i llibres plens d’enginys mòbils i desplegables.
Així doncs la seva primera experiència com a docent d’Educació Artística va ser a l’escola pública l’Aulet de Celrà, on va ser el responsable del taller de Plàstica des de l’any 1978 fins al 1987. També va ser professor d’Art de l’escola pública Agustí Xifra de Sant Gregori del 1983 val 1986, i formador del Taller de Plàstica adreçat a mestres dels cursos de l’Escola d’Estiu des del 1981 al 1983. Tant els infants com els mestres el recorden amb enyorança per la seva capacitat d’entusiasmar-se, per ser l’introductor de les tècniques mixtes i per la seva concepció global de l’art.
La seva dimensió pedagògica evoluciona a partir del 1986, quan debuta com a professor de l’escola Municipal d’Art de Girona (EMA), aquí coincideix amb altres artistes com Montserrat Costa, Vicente Huedo, Carles Delclaux amb els quals afronta la renovació de la dinàmica dels tallers de l’Escola Municipal i pot anar desenvolupant el seu projecte d’educació artística dirigit a nens i joves dels 8 als 14 anys, o sigui la futura base dels tallers de l’EMA.
Al seu taller ha motivat als alumnes a realitzar pintures fresques i coloristes, així com cartells, portades i auques d’allò més atraient i innovador però sobretot s’ha destacat pel reciclatge de materials i per la creació de llibres d’artista, plens de sorpreses emprant tècniques tridimensionals en paper .
Conscient de que les creacions dels infants tenen un valor expressiu però també comunicatiu en Quim ha procurat organitzar diverses exposicions per mostrar els treballs dels seus alumnes, la primera va ser al 1988 i es titulava “taller de plàstica per a nens” hi va presentar molts dibuixos, pintures, creacions en fang i en paper agrupats per temes com: les fires, el circ, el carnestoltes…
Al 1991 l’exposició “llibres vius” que es va fer al Museu del joguet de Figueres i que va estar inspirada a partir de la visió del vídeo Papirustòria s’hi podien admirar uns 50 llibres en relleu i en moviment: titelles actuant, notes musicals escapant-se d’un vell piano van fer les delícies dels que la van poder contemplar.
L’any 1998 l’exposició de nines o Katxines indies que es van exposar a la Fontana d’or, el va empènyer a realitzar el projecte “KATXINOTS”, que comptava amb més d’un centenar d’escultures de cartró reciclat que van realitzar nens i nenes de 8 a 14 anys. D’aquí va néixer el nou projecte de realitzar des del taller de plàstica, un conjunt escultòric amb cinc grans ninots per col·locar en un espai urbà, un d’aquests ninots es pot contemplar en una rotonda de Platja d’Aro però dissortadament no podem gaudir dels que s’havien de col.locar a la ciutat Girona . Després va venir l’exposició de l’any 2007 “CASA, CASETA” amb una munió de petits habitacles tridimensionals que reflectien la projecció de les vivències i la imaginació dels infants a l’hora de dissenyar el seu espai per viure. I cal destacar “EL JARDÍ DELS ANIMALOTS” que durant la celebració de “ Girona temps de flors, 2009” va convertir el Claustre de l’antic edifici de la Mercè en un verdader paradís de paper , habitat per petits animalons i penjarelles mòbils fets amb tècniques de plegat creatiu.
La seva vessant de col·leccionista i amant de joguines i llibres amb sorpreses mòbils i pop-ups, segurament ja es remunta a l’època de la desbordant activitat imaginativa que va caracteritzar la seva infància, ell explica que va ser durant l’estada a Londres quan es va començar a interessar pel món de les joguines antigues de paper, i explica que el seu primer pop-up el va comprar al Pollock’s Toy Museum però que va trobar moltes altres curiositats, tot passejant i remenant pels mercats de brocanters i antiquaris londinencs..
Al llarg dels anys ha aconseguit reunir una col·lecció única i d’un gran valor didàctic, que no s’ha guardat només per ell, en Quim, que encara conserva engrunes d’infància a les seves butxaques, ha compartit i exposat els seus tresors i les preuades joguines en diverses exposicions (Pop-Up. Llibres movibles i tridimensionals (2000), Pop-Up a Sète (2003), Peep-hole a Einoven, Tresors de paper. Llibres, jocs i joguines de paper (2008) que han meravellat a grans i petits.
Actualment en Quim a més d’anar enriquint constantment les seves vessants artístiques, docents i de col·leccionista , n’està desenvolupant una altra de gran responsabilitat com a pare novell d’en Biel i la Jana, als quals segurament sabrà transmetre un munt de valors i les seves grans passions artístiques.
