- Els millor berenars que ha fet mai en Quim són els que feia de petit a peu dret, i mastegant mentre jugava les saborosos llesques de pa de pagès untades amb “tulipan” i decorades amb xocolata “Torras” ratllada que li preparava la seva mare.
- Durant la seva infància eren habituals els jocs fets tot plegant paper, el més habitual era el “Cel-Infern”, l’ocelleta, diversos models d’avions i l’anomenada bomba d’aigua que es bufava, adquiria volum i es carregava d’aigua. Tot seguit es llançava i explotava, esquitxant un generós doll d’aigua, però en Quim i els seus amics també l’omplien de “talco” i fins i tot els servia de base per fer-se els petards amb una barreja de sofre, carbonet i potassa.
- El tren Pinxo de Banyoles passava pel carrer Major de Sarrià de Ter i en Quim i la seva colla que havien fet entremaliadures de tota mena, col·locaven monedes de 5 cèntims sobre els rails, només pel plaer de veure com quedaven d’aplanades després de passar-hi el tren.
- En l’obra pictòrica que va fer de jove “Bar Rosita” s’hi veia la via del tren, però posteriorment la va retocar i en va treure tot el que feia referència al seu pas.
- Es va inspirar en l’obra “Les sabates de Van Gogh” quan a l’any 1968 va pintar les seves sabates, i com a fons va fer un dels seus primers experiments de pintura gestual.
- Ha estat professor del taller de Plàstica de dos centres docents: L’Aulet de Celrà i l’Agustí Xifra de Sant Gregori, actualment és professor de pintura de l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona.
- Durant la seva joventut va viatjar i fer llargues estades d’aprenentatge artístic a Paris, Londres, Berlín, Amsterdam, Nova York. I va ser a Londres on va comprar el seu primer Pop-up i es va acostumar a recórrer mercats d’antiguitats per comprar-hi petites joguines, llibres tridimensionals i desplegables de paper.
- En l’obra GIRONA (1974) va utilitzar una pàgina de Los Sitios (diario del Movimiento) per fer una encolada pictòrica i denunciar el tancament de la revista Presència i posar en evidència la manca de llibertat d’expressió.
- La sèrie GRAFITTI, 1978 està formada per unes 25 obres fruit de la seva estada a Londres, en elles combina per primera vegada la utilització de materials pobres i d’ús quotidià per dotar-los de qualitat poètica.
- L’obra GARROTXA, 1981 va ser feta amb ironia a partir de la manipulació del cartell d’exposició que el mateix artista havia fet per la galeria Sant lluc d’Olot.
- L’obra DRIPPING,1982 la va realitzar a Berlín i en ella utilitza tècniques d’esquitxada i regalims de pintura.
- A l’any 1983 quan va anar a fer una estada a Berlín, ho va anunciar públicament a tots els gironins i gironines penjant a l’aparador de la galeria Caramany un cartell ple de regalims i coloraines que deia “ ESTIC A BERLÍN”
- Va emprar fragments d’imatges de cartells arrencats d’un mur d’Amsterdam en l’obra AMSTERDAM, 1983, iniciant-se així en la tècnica anomenada DECOLLAGE, que consisteix en enganxar papers sobre un suport o pintura per després arrencar-los, tot creant efectes a partir dels estrips i de les restes dels papers encolats.
- Ha fet diverses obres motivat pels conflictes ètnics que varen protagonitzar els Hutus i els Tutsis de Burundi i Rwanda, com LES LLÀGRIMES NEGRES,1994, i també sobre la guerra de l’antiga Iugoslàvia PLUJA DE SERPS a Bòsnia, 1994 o bé CARNIVAL,1993.
- L’obra de majors dimensions de l’artista MARINA, 1985 estava pensada per decorar un establiment comercial de Girona, però no va agradar a qui l’havia encarregat i en Quim la va reconvertir i transformar en una original marina.
- Va guanyar un accèssit i un segon premi a la II i III Biennal d’Art del Barça, amb les obres. EL PARTIT I ELS OCELLS, 1997 ( visió des d’una graderia alta i llunyana d’un partit del Barça) i DESDIVISIÓ.1999 (visió d’un partit des de darrera de la xarxa d’una porteria).
- Sovint s’inspira per crear les seves obres de forma totalment casual i a partir de materials, objectes o elements molt diversos, com en el cas de la troballa fortuïta d’uns marcs i motllures (sèrie frames), o d’una col·lecció de caixes que va utilitzar com a suport per realitzar en el seu interior creacions amb tècniques mixtes.
- És un gran col·leccionista de joguines antigues i de llibres creatius, movibles i tridimensionals dels quals sorgeixen un munt de sorpreses a partir de simples o sofisticades tècniques del món del Pop-up. Ha compartit el seu entusiasme pels mecanismes tridimensionals amb paper a les seves classes amb infants, mestres i ha mostrat la seva preuada col·lecció en nombroses exposicions a Girona, l’estat espanyol, França, Amsterdam…
