- És el dissenyador del logotip del diari digital del barri de Sant Narcís (on viu i col·labora en tot l’entramat social) que representa un Dimoni tot especial, molt allunyat dels clàssics estereotips.
- A en Vicente de petit li encantava llegir i mirar còmics :TBOS, Jaimito, Pulgarcito, Jabato, Capitan Trueno… Es pot dir que van ser la seva font d’inspiració per exercitar el seu potencial com a dibuixant, i es passava hores copiant-ne els diversos personatges.
- Era un habitual guanyador en els concursos infantils de dibuix, però en una ocasió el director del institut li va fer repetir davant d’ell, el dibuix guanyador perquè dubtava que ell en fos l’autor.
- Fins als 14 anys mai havia acolorit les seves creacions, ni contemplat cap obra pintada amb material artístics que no fossin llapis de colors. Per aquesta raó, l’exposició de pintures a l’oli “Salón de Otoño” que va tenir lloc a Socuèllamos, li va produir un gran impacte .
- Un dels primers exercicis de Dibuix que recorda de quan feia segon de Batxillerat va consistir en aprendre a fer una punta perfecta al llapis, i a mesurar distàncies i proporcions, cosa que ell feia sempre de forma intuïtiva.
- Tot just als divuit anys, quan feia COU a Alacant, va poder disposar d’un petit espai o estudi que li va proporcionar un professor perquè pintés i experimentés amb tranquil·litat.
- Un dels objectes que més greu li sap no conservar és el seu primer quadern d’esbossos i apunts que va regalar a una ex-novia.
- De 1976 a 1979 va fer d’il·lustrador d’una tira còmica que es publicava els diumenges a la revista Presència, amb col·laboració amb el mestre Sebas Parra que n’era l’autor del guió.
- Ha participat en l’elaboració de murals urbans d’un fort impacte visual que aconsegueixen transmetre perspectiva i tridimensionalitat, dissortadament alguns d’aquest murals com el de la carretera de Santa Eugènia ja no existeixen.
- La seva vessant com a professor de dibuix i pintura a l’EMBA li escau a en Vicente d’allò més bé, fins i tot afirma que de no ser artista plàstic potser hagués estat mestre doncs sempre ha estat envoltat d’amics, familiars i parelles que exerceixen aquesta professió.
- Per Les fires de Girona (1991) l’ajuntament va editar un puzle reproduint una obra que representa les cases que es reflecteixen sobre l’Onyar.
- L’any 2002 va realitzar el cartell de la 47a Exposició de flors, monuments, patis i jardins de “GIRONA, TEMPS DE FLORS”.
- El juliol de 2009 participa en l’edició d’un trencaclosques d’imatges gironines que es comercialitza com a record de qualitat per turistes. Està elaborat amb fusta de faig i té impreses reproduccions d’obres de sis artistes de la ciutat: Isidre Vicens, Jordi S. Carrera, Vicente Huedo, Joaquima Casas, Lluís Bosch Martí i Josep Perpiñà.
- Un dels primers exercicis de dibuix que HUEDO planteja als alumnes que assisteixen a les seves classes és que es dibuixin la seva pròpia mà.
- Va realitzar els gravats d’un llibre que va traduir Miquel Berga amb un títol curiós “ una carretada de merda” de Jhon Berger
- Tot i que és un gran observador, actualment mai pren apunts ni fa esbossos dels paisatges o arquitectures que vol representar, i es basa en la seva memòria visual per crear obres realistes, insinuadores i més impactants que la pròpia realitat.
- A les seves obres poques vegades hi apareix la figura humana doncs no vol que es trenqui la màgia i l’encant de cada escena. I si hi apareix ho fa de forma insòlita, quasi surrealista i tan real que sembla una fotografia.
- A en Vicente el podeu trobar al seu estudi situat al carrer Joaquim Vayreda, Núm.38, 1r, 1ª de Girona, o bé a la seva aula taller del Centre Cultural de La Mercè de Girona.
