SABIES QUÈ?

 

 

  • Mercè Ibarz compta amb la distinció de Mestra Artesana Catifera de Catalunya (títol atorgat per la Generalitat l’any 2003) i dirigeix un dels únics tallers de catifes  artesanes de Catalunya.
  • El taller de catifes i altres creacions tèxtils de la Mercè està situat en una planta baixa del Carrer Baldiri Reixach de Girona, si voleu contactar amb ella ho podeu fer al mòbil: 629326296.
  • Els grans telers que utilitza en el seu taller procedeixen d’una important manufactura tèxtil que hi havia a Barcelona, i de l’escola de Tapis de Catalunya (antiga fàbrica Aymat) de Sant Cugat del Vallès.
 

  • Les catifes teixides per la Mercè són peces úniques i artesanes fetes amb materials naturals i dissenyades pensant en l’entorn, en l’espai i en la funció que han de tenir.
  • En una de les seves obres “Ones” combina amb gran encert les tècniques del tapis pla amb els nusos emprats per fer catifes.
  • En una ocasió va rebre l’encàrrec de fer una catifa per una parella de col·leccionistes de planxes antigues, i després de rumiar-ho una mica els en va fer una de ben curiosa, doncs la decoració principal simula una gran arruga.
  • De petita una de les seves grans passions  era cruspir-se teules de xocolata, i ja de gran ha participat en l’ exposició col·lectiva del grup Rastres que precisament s’anomena “XOCOLATA”.
  • L’obra anomenada “quiquiriquic” que representa un grup de roselles tridimensionals moldejades amb filferro i revestides amb fils vermells, va ser realitzada per reivindicar la diversitat de mots que té llengua catalana. L’artista va recercar i exposar juntament amb la creació artística, els diversos mots amb que s’anomenen les roselles: gallarets, quiquiricocs, quiquiriquics…
  • Un tamboret de platja, plegable de tres places, que va dissenyar i teixir en col·laboració amb un estudi gironí, va quedar finalista en un prestigiós premi de disseny.
  • L’obra tridimensional “Tendresa i tenacitat” teixida en seda natural i coure que va presentar en l’exposició “Percepcions”, defineix molt bé el caràcter i la dimensió humana d’aquesta artista.
  • El disseny de les dues peces tèxtils SOMNI, PENSAMENT que simulen ones i que va aportar a l’exposició “TEIXITS LÚCCIDS I TRANSLÚCIDS” a Vilanova i la Geltrú estaven pensades per anar sobre una superfície plana. Però els operaris de l’exposició les van penjar verticalment en una paret. La Mercè quan ho va veure va exclamar perplexa : “ Si el mar no vessa” però en aquella ocasió va haver de vessar doncs ja no es podia esmenar l’errada.
  • En l’exposició itinerant ONES (1998-1999) que presentava les obres d’artistes tèxtils de Catalunya i les Balears, va presentar l’obra “Antìtesi” evocant alhora la placidesa de l’aigua encalmada i la turbulencia de les aigües braves. La mostra pretenia que cada artista realitzes la seva creació a partir d’un mateix format rectangular, tot evocant amb materials tèxtils: el mar que uneix les dues terres germanes , a través de les seves ones.
  • El teixit de cotó tridimensional “Poema sense títol” el va realitzar per fer memòria i homenatge de totes les víctimes de la guerra dels Balcans.
  • L’experimentació i la força de voluntat són una constant en l’obra de Mercè que no s’ha estancat només en el tapis i les catifes planes , si no que cerca camins innovadors, utilitza materials originals, investiga aspectes com la: percepció, reflexió, transparència, tridimensionalitat…
  • L’any 2006 l’associació d’Amics del Museu D’Art de Girona la va anomenar “AMIGA HONORARIA DEL MD’A”, i la Mercè va elaborar una obra, estampada per Joan Masergas que es va distribuir als Amics del Museu.