Ens centrem en explicar a fons les eines naturals de mesura, és a dir, amb el propi cos: pam, polzada, peu, pas, colze i braç. Proposem als alumnes que mesurin diferents objectes que tenim a l’aula (primer amb pams, després amb polzades, amb peus, passos…). Per exemple: quants pams mesura l’alçada de la porta?, quants passos hi ha des de la meva cadira a la porta?, quants pams hi ha d’una finestra a l’altra?, quants pams mesura la taula del docent?, quants peus hi ha d’un costat de la classe a l’altre?, quants pams mesura l’alçada d’un company/a?, quants polzes mesura l’estoig? Etc.

A continuació, els presentem una de les eines convencionals de mesura més conegudes: el regle. Els expliquem com funciona i per a què serveix. Després parlem del centímetre a partir del regle. Podem demanar que agafin un regle i que marquin 1 cm en un full. Llavors els fem la pregunta: quines coses creieu que podem mesurar amb cm? A continuació podem buscar petits objectes de l’aula, com ara un llapis, una goma, l’estoig, un llibre i mesurar-los amb el regle (recomanem dedicar unes quantes sessions per tal de treballar aquest concepte).

Quan els alumnes comprenguin què és un cm i com es mesura amb un regle, els presentem la cinta mètrica i els expliquem per a què serveix. Primer de tot mesurem l’alçada de cadascun dels alumnes (quan vegin com es fa, podem demanar que es mesurin entre ells). Llavors introduïm el concepte d’1 metre. Per a vivenciar-ho, els farem dibuixar al terra un metre amb l’ajuda de la cinta mètrica, i ho marcarem amb cinta adhesiva o un guix. Tot seguit els demanarem que mesurin un metre del terra a partir de les eines naturals de mesura del propi cos. L’objectiu és que comprenguin i experimentin què és 1 metre. Després els preguntem quin tipus de coses podem mesurar amb metres i fem una llista.

Finalment, podem fer una reflexió conjunta de coses que es puguin mesurar amb centímetres i coses que es puguin mesurar amb metres.

Introduïm el concepte de LONGITUD. Definim què és la longitud i comencem a parlar de forma específica dels conceptes: llargada, amplada i alçada. Comencem fent diferents hipòtesis com ara: què és la llargada?, i l’amplada?, i l’alçada?, quines unitats de mesura utilitzem per a mesurar-les?, quines s’utilitzaven antigament? Fem una reflexió per tal d’observar els coneixements previs que tenen els alumnes en relació a aquestes definicions. A partir d’unes quantes exemplificacions amb objectes quotidians de l’aula (taula, estoig, pissarra, llapis…) definim els tres conceptes. A continuació introduïm l’escala de les unitats de longitud. Amb l’ordinador i el projector podem presentar aquestes dades en un quadre:

COM MESUREM LA LONGITUD?

OBSERVACIONS: també podem introduir el concepte MICRÒMETRE (que és la mil·lèsima part d'un mil·límetre), el qual serveix per a mesurar petits microorganismes, com ara les cèl·lules.

A partir d’aquí podem plantejar diferents hipòtesis com ara: aquest llapis com el mesurem?, i la classe?, i el passadís?, què podem mesurar amb decímetres?, i amb mil·límetres?, etc.

Un cop hem realitzat aquesta pràctica recomanem presentar alguns dels instruments de mesura com poden ser el regle i la cinta mètrica i practicar mesurant objectes i espais de l’entorn més proper. També es pot proposar fer el dibuix d’una part del regle i assenyalar mm, cm i dm. Una altra activitat pot ser marcar un metre al terra de l’aula, amb l’ajuda de la cinta mètrica, per tal que visualment tinguin clara la distància.

OBSERVACIONS: en aquest punt podem fer un recordatori de les eines naturals de mesura que existeixen (amb el propi cos) i proposar que mesurin el metre dibuixat al terra amb el seu propi cos (peus, pams, braç…).

Després, s’introdueix el concepte d’ESTIMACIÓ a partir de la pregunta: quant diries que mesura això? Per treballar l’estimació, els proposem que estimin la longitud de diverses coses de l’aula. Una idea és fer un joc, que prèviament ha de preparar el docent, el qual consisteix en agafar diferents objectes que hi hagi a l’aula i apuntar en un paper quant mesuren. Llavors, es presenta a l’alumnat cadascun dels objectes, d’un en un, i hauran d’intentar estimar la seva longitud. Un cop tots hagin fet la seva estimació, de manera oral, el docent treu el paper i ensenya i diu en veu alta la longitud real de l’objecte. Tot seguit, fan una valoració conjunta sobre si s’han apropat o no a la longitud real. Es repeteix l’activitat amb diferents objectes que hagi preparat el docent. També podem plantejar realitzar la següent graella on els alumnes puguin anotar diferents objectes o espais que vulguin mesurar, escriure quant estimen que mesura i quant mesura realment.

Un exemple de graella podria ser una taula amb les preguntes: què vull mesurar?, quant estimo que mesura?, quant mesura realment?

Per acabar, expliquem que després de tot aquest treball previ anirem a un parc o jardí de la ciutat a seguir treballant les mesures.

Fase 2: Reconeixement del parc o jardí on es farà l'activitat

Un cop s’arriba al parc o jardí es fa un petit recorregut i després es busca alguna de les zones recomanades per a usos educatius. Allà es presenta el parc in situ i es recorden les seves característiques, particularitats i els perills a tenir en compte. Tots aquests aspectes es poden trobar explicats en les fitxes de cada parc.

Fase 3: Desenvolupament de l'activitat

Un cop estem al parc s’exposa al grup l’activitat plantejada, els objectius, com es farà, quant durarà i perquè es desenvoluparà d’aquesta manera. A continuació es reparteixen els instruments de mesura necessaris per a la realització de l’activitat (regle i cinta mètrica). Amb els més petits podem decidir si ho fem amb instruments o únicament treballem amb les eines naturals de mesura.

Tornem a recordar les eines naturals que tenim en el propi cos per a mesurar coses: dits (polsada), les mans (a pams), amb el braç, el cos sencer (mesurant alumne per alumne), etc. A continuació dividim l’activitat en diferents parts:

Se’ls demana que mesurin coses petites del parc com una font, un banc, una planta, una paperera, etc., utilitzant les eines naturals per mesurar. A continuació, mitjançant l’estimació, fem hipòtesis com ara: aquest arbre, des de terra fins a dalt de tot, quants nens i nenes com nosaltres creieu que pot mesurar?, i la pista de bàsquet?, i entre aquestes dues faroles? Etc. Acabem fent hipòtesis com ara, què és més gran, la farola o l’arbre?, què és més petit, el banc o la paperera? (Podem fer multitud d’exemples amb diferents elements del parc o jardí).

La segona activitat consisteix en fer una prova de llançament d’un objecte. Per a fer-ho, es marcarà una rodona al terra. L’objectiu és llançar l’objecte i llavors mesurar amb un metre la distància a la qual l’han llançat. Llavors plantegem hipòtesis com ara: quin objecte creieu que està més a prop de nosaltres?, quin està més lluny? (després ho mesurem a pams i amb passes), què passa si ho mesurem a polzades? (Podem fer multitud d’exemples amb diferents elements del parc o jardí).

En aquesta part els alumnes es poden distribuir per l’espai lliurement i fer diferents hipòtesis, mesurar coses lliurement (amb les eines naturals que tenim en el propi cos per a mesurar coses, o bé podem començar a practicar amb els instruments de mesura). També podem fer les dues coses. És molt important que el docent vagi dinamitzant aquesta part.

En aquesta activitat, la idea és mesurar coses que facin 1 metre. L’objectiu és que els alumnes, a partir de la vivenciació i experimentació, puguin interioritzar les mesures arbitràries. Un exemple podria ser mesurar 1 metre al terra i que després el passin a pams. D’aquesta manera poden saber quants pams fa 1 metre. Després els podem demanar que mesurin aquelles coses que creuen que mesuren 1m. Després podem passar al concepte 1m i 2m (treballar a partir de l’aproximació).

Per introduir l’activitat, amb els més grans podem començar recordant tot allò que hem treballat a l’aula de forma general a partir del diàleg i la reflexió, on els alumnes van aportant a la resta del grup els seus coneixements. A continuació, plantejar les següents activitats:

Fer un quadrat i un rectangle al terra i mesurar la llargada i l'amplada. Després, fer el dibuix a la llibreta i fer la mesura amb el regle. Reflexionar sobre la diferència entre un càlcul i l’altre.

Un banc del parc: quina és la seva llargada, amplada i alçada? Després, fer el dibuix a la llibreta i mesurar amb el regle. Reflexionar sobre la diferència entre un càlcul i l’altre.

El docent pot donar altres exemples als que proposem o inventar-ne de nous, sempre i quan puguin ser vivencials.

Prepararen una graella en forma de taula amb 3 columnes. A la primera fila posarem les qüestions: element que vull mesurar. Quina unitat de mesura utilitzarem? Quant mesura? A la primera columna escriurem els elements a mesurar, com ara: banc, font, arbust, porteria, etc.

Fem grups de treball i deixem que es distribueixin lliurement per l’espai per mesurar diferents elements del parc. Cada grup disposarà d’un regle i d’una cinta mètrica. Un cop tots els grups han acabat les seves graelles, tornem a reunir a tot el grup i cada un dels grups exposa els elements triats, quina unitat de mesura han triat i quant mesuren.

Prepararen una graella en forma de taula amb 3 columnes. A la primera fila posarem les qüestions: quina distància vull mesurar? Quina mesura utilitzarem? Quant mesura?. A la primera columna posarem les distàncies a mesurar, com ara: d’un banc a l’altre, de la farola al banc, de la farola al banc, etc.

En aquesta activitat la idea és mesurar la distància entre dos elements. És molt important que la consigna quedi clara i que els elements es puguin mesurar amb els instruments de mesura dels quals disposem. Deixem que es distribueixin lliurement per l’espai amb els mateixos grups que en l’activitat anterior. La graella els la podem donar o bé la poden fer. Recomanem que siguin els alumnes qui decideixin quines distàncies volen mesurar, tot i que el docent els pot ajudar amb alguns exemples com els que proposem. Un cop tots els grups han acabat les seves graelles, tornem a reunir al grup sencer i cada un dels grups va exposant els elements triats, quina unitat de mesura han triat i quant mesuren.

En aquesta última activitat, un cop hagin interioritzat la mesura arbitrària d’1 metre, plantegem el següent:

Dibuixar un metre al terra i que calculin quants passos han de fer per arribar a 1m. Els farem anotar quants passos fan un metre. A partir d’aquí podem començar a mesurar grans distàncies amb passos, com ara la llargada del parc, la distància entre la primera farola i l’última, etc., i llavors convertir-ho en metres. Durant el trajecte de tornada a l’escola, també podem mesurar la distància amb passos des del parc o jardí fins a la classe, i després passar el càlcul a metres.

Prepararem una graella en forma de taula amb 3 columnes. A la primera fila posarem les qüestions: quina distància vull mesurar? Quants metres estimes que mesura? Quants metres mesura realment? A la primera columna posarem les distàncies a mesurar, com ara: alçada d'un arbre, de punta a punta del parc, de l'escola al parc, etc.

En aquesta activitat la idea és fer estimacions de distàncies. Deixem que es distribueixin lliurement per l’espai amb els mateixos grups que en l’activitat anterior. La graella els la podem donar o bé la poden fer. Recomanem que siguin els alumnes qui decideixin quines distàncies volen mesurar, tot i que el docent els pot ajudar amb alguns exemples com els que proposem. Si apareix la mesura del km, podem aprofitar per introduir-lo i seguir treballant el concepte en activitats posteriors. Un cop tots els grups han acabat les seves graelles, tornem a reunir al grup sencer i cada un dels grups va exposant els elements triats, quant estimen que mesuraven, quina unitat de mesura han triat i quant mesuren.

Fas 4: Cloenda de l'activitat

Reunim al grup sencer i fem el tancament de l'activitat amb una reflexió final. Podem començar proposant que comparteixin com han viscut l’experiència, si els ha agradat o no, què és el que els ha costat més, què és el que els ha costat menys, etc. També podem formular diferents preguntes o hipòtesis per tal de valorar què han après dels diferents conceptes treballats. Després, tornem a recordar tot allò que s’ha treballat i après. Recomanem poder compartir aquesta experiència amb la resta de grups de l’escola o bé amb les seves famílies.

Per ampliar coneixements

• Amb els més grans es pot introduir el concepte superfície, fent un quadrat d’una mida determinada (recomanem 1m per a cada costat) al terra. L’objectiu és aconseguir un quadrat, és a dir, una figura geomètrica amb els quatre costats iguals. Amb aquesta activitat també podem estirar el contingut del concepte angle recte (90º) per tal d’aconseguir un quadrat amb els quatre costats (i angles) iguals.
• Treballar la conversió d’unitats de mesura.
• Treballar els km amb més profunditat, a partir de distàncies entre diferents pobles o ciutats.
• Les figures geomètriques.
• Fer un plànol del jardí amb les distàncies que han anat calculant tots els grups de treball.
• Treballar la mesura de distàncies llargues amb instruments topogràfics, GPS (satèl·lit) i introduir el concepte superfície (m2).