Fem plànols dels parcs i jardins de Girona

MATERIALS NECESSARIS

Ordinador i projector, plànol de l’aula, de l’escola, del barri o ciutat, fulls A3, llapis, goma d’esborrar, colors, regle i brúixoles (si cal).

RECURSOS

Aprenem a dibuixar plànols

Justificació de l'activitat

Per tal que un infant pugui adquirir coneixements relacionats amb l’orientació espacial és molt important que partim del seu entorn més proper, amb l’objectiu que de manera progressiva pugui anar desenvolupant el concepte espacial (situar-se en l’espai a partir del propi jo, diferenciar lluny o a prop, abans, després, dreta, esquerra, etc.). D’aquesta manera, després es pot treballar els conceptes relacionats amb els punts cardinals, a partir dels espais del seu entorn més proper, com pot ser l’escola, les botigues del barri, els parcs i jardins, entre d’altres, i posteriorment acabar adquirint coneixements sobre les ciutats, els països, els continents i el món.

És per aquesta raó que a partir del concepte plànol i la realització de plànols del seu entorn més proper, plantegem una sèrie d’activitats on, de manera progressiva, els alumnes puguin anar treballant aquests conceptes. Vivenciant i experimentant afavorirem que aprenguin a poder planificar itineraris d’un punt a un altre, fomentarem la lectura (llegir cartells, rètols, noms de carrers i de botigues), aprendre vocabulari de l’entorn, tant oral com escrit, el llenguatge simbòlic, el pensament abstracte (ja que es tracta de representacions mentals d’allò que coneixem) o el desenvolupament d’aspectes ara el llenguatge cartogràfic entre molts altres. Per acabar, considerem que aquesta activitat pot afavorir el desenvolupament del sentiment de pertinença a un lloc, el qual és un aspecte molt important per al desenvolupament integral de l’infant.

Objectius

Per als més petits

Treballar conceptes relacionats amb l’espai (lluny o a prop, abans, després, dreta, esquerra) a partir del propi cos.
Estimular el pensament abstracte.
Situar-se en l’entorn més proper a partir de l’aula i l’escola.
Comprendre i vivenciar què és un plànol i per a què serveix.
Observar i analitzar el plànol de l’aula i de l'escola.
Completar el plànol de l’aula situant la porta, la pissarra, les finestres, les taules i el lloc on seuen.
Fer el recorregut des de l’entrada a l’escola fins arribar a l’aula i marcar amb llapis el recorregut realitzat a un plànol.
Fer un plànol d’un parc o jardí de la ciutat seguint un model.
Treballar de forma cooperativa.

Per als més grans

Aprendre què es la cartografia (història, característiques i funcions).
Aprendre què és un plànol, per a què serveix i adonar-se de la seva importància per a la societat.
Aprendre a situar-se en el barri i la ciutat.
Fer un plànol de l'escola, d'un parc o del barri.
Marcar, dins del plànol del barri que han fet prèviament, el recorregut que realitzen cada dia des de l’escola fins a casa seva.
Fer un plànol d’un parc o jardí de la ciutat seguint un model.
Realitzar diferents itineraris de forma autònoma.
Treballar de forma cooperativa respectant les diferents opinions.
Consolidar el pensament abstracte.
Aprendre a situar-se en l’espai a partir dels punts cardinals (si es treballa).

Explicació de l'activitat

Fase 1: Activació de coneixements previs: Activitat prèvia a la visita

Podem començar a introduir l’activitat parlant de la paraula plànol (mapa). Comencem fent preguntes com ara: què és un plànol? Per a què serveix? Heu vist mai algun plànol? Quin? Des de quan existeixen els plànols? Fem una reflexió per tal d’observar els coneixements previs que tenen els alumnes en relació al tema.

AMB ELS MÉS PETITS

Podem fer l’explicació i introduir un plànol de la classe i posteriorment el de l’escola. Pot estar bé projectar-lo a la pantalla digital de l’aula o entregar-lo imprès. Amb el plànol de l’aula podem començar a parlar sobre la distribució, on seu cada alumne en aquell moment, on és l’armari, les taules, la porta, les finestres, etc.

Podem plantejar imprimir una còpia del plànol i que hagin de dibuixar i pintar els elements que formen l’aula (on és la porta, les taules, les finestres, els armaris, cadires, etc.).

Seguidament podem presentar el plànol de l’escola i tractar aspectes com ara: on és la nostra aula? I el pati? I el menjador? Per on entrem a l’escola? Alhora, podem començar a introduir i treballar conceptes com diferenciar lluny o a prop, abans, després, dreta, esquerra, aquí, allà, a dalt, a baix, etc. Llavors, es proposa fer el recorregut, en persona, des de l’entrada de l’escola fins arribar a l’aula. Un cop s’arribi a la classe, es reparteix en paper el plànol de l’escola a cadascú i es demana que marquin amb llapis el recorregut que s’ha realitzat prèviament.

A continuació es presenta un plànol o mapa sencer del barri amb el Google Maps i es projecta a la pissarra digital. Intentem situar els elements més representatius com ara l’escola, el forn de pa, la biblioteca, la fruiteria, la carnisseria, els bancs, on viuen els alumnes, etc.

Proposem que en un full facin un esbós de la representació mental que tenen del barri i de com situarien, en l’espai, els diferents elements que hi trobem (l’escola, casa seva, botigues, parcs…) a partir del model que tenim projectat a la pissara digital (sempre partint com a punt inicial l’escola). Recomanem plantejar l’activitat de forma individual. Llavors, s’exposa l’esbós de cada infant i entre tots comenten i valoren si la representació s’acosta a la realitat, si han coincidit en coses o si s’han deixat algun element important.

Després els proposem que facin el recorregut des de l’escola fins a casa seva. Es pot fer de forma oral amb el Google Maps i que després ho passin amb paper. Recomanem plantejar l’activitat de forma individual.

Per acabar els expliquem que anirem a un parc o jardí de la ciutat i que allà farem el plànol del parc o jardí. Podem acabar realitzant el recorregut de l’escola al parc o jardí i plantejar hipòtesis sobre per on passarem, quin és el camí més ràpid, per quin altre camí o camins podríem anar, etc. Recomanem plantejar l’activitat amb el grup sencer o amb petits grups.

OBSERVACIONS: Amb els més petits pot ser una activitat complicada, ja que el pensament abstracte es desenvolupa durant tota la'educació primària i no es consolida fins a l’últim cicle. És per aquesta raó que recomanem treballar a partir d’un model.

Guardarem tot el material realitzat pel dia de la visita al parc o jardí.

AMB ELS MÉS GRANS

Després de parlar del concepte plànol (mapa), podem introduir el concepte cartografia (ciència que estudia la representació de la Terra en un mapa). Els podem plantejar que per grups facin una recerca bibliogràfica sobre la cartografia i posteriorment exposin per grups tot allò que han trobat. A continuació podem plantejar de fer un treball oral sobre el que s’ha extret i, si el docent ho veu necessari, crear un únic document amb tota aquesta informació. Segurament, a partir d’aquesta recerca sortiran nous conceptes que podrem utilitzar en activitats posteriors per ampliar coneixements. Un cop hem realitzat aquesta recerca, és el moment d’introduir el concepte plànol (mapa) de forma vivencial.

Per començar podem visualitzar el plànol de l’escola i situar-lo en l’espai. Comencem per les parts de l’escola i acabem definint què hi ha al voltant de l’escola (de forma abstracta). Un cop hem realitzat aquest treball, passem a obrir el Google Maps i busquem el mapa del barri de l’escola o Institut per valorar si la imatge mental que havíem plantejat és semblant a la real. De forma oral parlem i reflexionem sobre els elements més significatius.

Seguidament els demanem que facin un plànol (mapa) del barri amb els aspectes més significatius del mateix (botigues, serveis, carreteres, parcs i jardins, monuments, allà on viuen...). Recomanem plantejar l’activitat de forma individual o amb petits grups.

Un cop han realitzat el plànol, tornem al Google Maps i cadascú pot ensenyar l’itinerari que fa en un dia normal, per exemple de casa a l’escola, de l’escola a les activitats extraescolars, etc. A continuació, els donem el mapa del barri en paper i els demanem que marquin aquest recorregut amb llapis.

Per acabar ampliem el mapa al Google Maps i presentem un parc o jardí de la ciutat i realitzem l’itinerari a seguir per tal d’arribar des de l’escola. Ho fem de forma oral i amb gran grup (parlem de quins camins hi ha per arribar-hi, quin és el més ràpid, quin agafarem, si hi podem anar a peu o bé hem d’agafar l’autobús, en cas d’agafar l’autobús haurem de decidir quina línia agafarem i quines parades ens deixen més a prop, per on passarem…). Llavors els demanem que facin l’itinerari a seguir per tal d’arribar al lloc.

Amb els més grans, durant la realització de les activitats prèvies podem introduir continguts com ara:

El concepte temps: quant temps creieu que trigarem en arribar al parc o jardí?
Els punts cardinals.
Podem presentar les brúixoles.
Les diferents escales que poden tenir els mapes.

A continuació els expliquem que anirem a un parc o jardí a realitzar plànols i els parlarem d'ell i les seves característiques.

Fase 2: Reconeixement del parc o jardí on es farà l'activitat

Un cop s’arriba al parc o jardí, es fa un petit recorregut i després es busca alguna de les zones recomanades per a usos educatius. Allà es presenta el parc in situ i es recorden les seves característiques, particularitats i els perills a tenir en compte. Tots aquests aspectes es poden trobar explicats en les fitxes de cada parc.

OBSERVACIONS: amb els més grans es recomana realitzar l’activitat al castell de Montjuïc. Adjuntem els materials per a l’activitat.

Fase 3: Desenvolupament de l'activitat

Plantegem la següent activitat:

Un cop hem realitzat un recorregut pel parc, es pot parlar i reflexionar sobre els seus aspectes més representatius. Després s'ha de localitzar la part central i passar a delimitar el parc o jardí: on comença i on acaba?, per què?

Després d’aquest treball previ els demanem que representin la part central i els límits en forma de dibuix en un full o a la llibreta. Amb els més petits el docent donarà suport a la tasca o directament pot portar diferents fulls amb l’element central del parc i els límits del mateix ja representats.

OBSERVACIONS: recomanem utilitzar fulls A3.

Un cop hem situat aquests elements en l’espai, de forma oral podem fer diferents hipòtesis partint de la part central del parc o jardí, com ara: què tenim a prop? Què està més lluny? Què hi ha a la dreta de la pista? I a l’esquerra? Etc. Amb els més grans, a partir de la part central del parc o jardí també podem treballar els punts cardinals: què tenim al nord? I al sud? I a l’oest? Podem treballar amb les brúixoles o bé amb el propi cos.

A continuació, partint sempre de la part central i dels límits, els demanem que representin en el full els diferents elements del parc que observen. Per exemple: els arbres, els bancs, el parc infantil, la pista, etc. L’objectiu és que representin el màxim d’elements possibles o, si més no, els més significatius. Amb els més grans, si hem introduït els punts cardinals, podem valorar que els anotin i realitzar un plànol (fer un mapa del parc a partir dels punts cardinals).

Per acabar, els alumnes ensenyen les seves representacions al grup i les comenten un per un. La idea és reflexionar sobre què han dibuixat i per què, què no han dibuixat, etc. Per acabar, podem parlar i reflexionar sobre tots aquells elements que tenim a prop del parc o jardí: què hi ha a la dreta? I a l’esquerra? Quin recorregut hem realitzat per arribar-hi? Quin altre recorregut podríem haver realitzat? Per quines botigues hem passat? Hi ha algun altre parc o jardí a prop? Hi ha alguna altra escola? Vivim a prop o lluny? Tenim el riu a prop o lluny? Amb els més grans podem complementar-ho afegint preguntes com ara: què hi ha al nord, sud, est i oest del parc o jardí? L’escola cap a on està? Cap al nord? Cap al nord-est? Etc.

Durant la reflexió recomanem disposar d’un plànol (mapa) de la ciutat i anar fent les reflexions a partir d'aquest. D’aquesta forma els alumnes podran valorar i aprendre si realment el pensament o representació mental que tenien de l’espai és la que realment és.

Fas 4: Cloenda de l'activitat

Reunim al grup sencer i fem el tancament de l'activitat amb una reflexió final. Podem començar demanant que comparteixin com han viscut l’experiència, si els ha agradat o no, si ha estat fàcil o difícil, etc. També podem plantejar diferents preguntes o hipòtesis per valorar què han après dels diferents conceptes tractats. Després tornem a recordar tots els aspectes treballats. Recomanem poder compartir amb la resta de grups de l’escola o amb les seves famílies l’experiència.

Per ampliar coneixements

Amb els més per grans, per exemple, si volem introduir el concepte superfície, podem acabar plantejant l’activitat fent un quadrat d’una mida determinada (recomanem 1 m per costat) al terra i valorar els metres quadrats que pot tenir el parc.
Treballar les figures geomètriques amb diferents elements del parc.
Treballar els tipus de mapes que existeixen (topogràfics i temàtics).
Treballar les diferents escales que pot tenir un mapa (proporció).
Acabar ampliant el coneixement amb la ciutat sencera, el país, el continent i el món. Per exemple, una bona activitat seria dividir la ciutat per parts. A continuació, per grups, elaborar el plànol de cadascuna de les parts i després unir-los.
Les diferents representacions del mapa del món (projecció occidental, americana, asiàtica, etc.).
Els signes cartogràfics (línia, superfície, colors, pictogrames, etc.).
Parlar sobre la població, els ecosistemes, rius, muntanyes, etc.

Projecte guanyador de la 17ª Convocatòria de la Beca Josep Pallach