Girona sota la Pluja

MATERIALS NECESSARIS

Ampolles de plàstic (per a fer els pluviòmetres), una proveta, botes d’aigua, impermeable, paraigües i roba per canviar-se.

Justificació de l'activitat

Hem decidit proposar una activitat dedicada a l’aigua, un dels recursos més importants de la Terra, per tal de conscienciar les futures generacions sobre la importància d’aquest líquid format per hidrogen i oxigen. És tan important que inclús les Nacions Unides celebren cada 22 de març el dia mundial de l’aigua.

L’activitat que plantegem està basada en l’experimentació i l’observació mitjançant la vista, el tacte, l'oïda i l’olfacte. Proposem que els infants observin la natura durant un dia de pluja, és a dir, la llum, els colors, els sons, l’olor, el tacte, i com es comporta la vida vegetal i animal sota la pluja per tal d’aprendre experimentant, reflexionant, valorant i opinant tot allò que observen. L’objectiu és adonar-se de la importància de la pluja per a la vida i la preservació de l’entorn natural, que reflexionin sobre com i perquè la pluja dóna vida, però també com poden afectar els fenòmens meteorològics adversos a les persones, com és el cas del temporal Gloria que vam patir a Girona. En aquest punt també podem incloure aspectes relacionats amb la contaminació i el canvi climàtic. També podem tractar temes com la sort que tenim de tenir aigua, un bé tan preuat al qual no tothom hi pot accedir, el percentatge d’aigua dolça (3%) i on la podem trobar (glaceres i casquets polars, aigua subterrània, rius, llacs...) i el d’aigua salada (97%) i on la podem trobar (mars i oceans).

Observacions: un dia de pluja és difícil de planificar, per això es recomana tenir present aquesta activitat per quan surti l’ocasió i guardar-la com un recurs, ja que ens pot evitar el fet d’anul·lar una possible sortida a causa de la pluja. També es recomana que es faci en un dia de plugim i evitar els dies de temporal. Cal planificar-se i preparar botes, impermeable, paraigües i roba de recanvi.

Objectius

Per als més petits

Observar i experimentar amb l’entorn un dia de pluja.
Conèixer els sentits de la vista, l'oïda, el tacte i l’olfacte i la seva funció a partir de l'entorn més proper.
Entendre què és la pluja i com és el seu procés.
Valorar la importància de l’aigua.
Elaborar un pluviòmetre amb l’ajuda del docent.

Per als més grans

Reflexionar sobre l’aigua, les seves característiques, tipus, com afecta a la vida humana i vegetal i als ecosistemes, etc.
Valorar la importància de l’aigua com un bé escàs que hem de protegir i no malbaratar.
Observar la pluja, la seva profunditat, la seva direccionalitat, com es comporta en funció del terreny, etc.
Aprendre a elaborar un pluviòmetre.
Conèixer el cicle de l’aigua.
Aprendre a mesurar la pluja: concepte de pluviòmetre (què és i com s’utilitza) i les gràfiques pluviomètriques.
Aprendre el concepte de litres per metre quadrat.
Saber exposar els coneixements adquirits, ja sigui de forma oral o escrita.

Explicació de l'activitat

Fase 1: Activació de coneixements previs: Activitat prèvia a la visita

Aquesta fase consta de 3 parts:

Primera part:

En primer lloc es seleccionarà el parc o jardí on s’anirà. Es recomana utilitzar la fitxa prèvia o similar per tal de presentar i conèixer el parc o jardí seleccionat per fer l’activitat.

Segona part:

Seguidament se’ls explicarà que l’objectiu de la sortida és fer una activitat sota la pluja i es treballaran els coneixements previs que té l’alumnat envers la pluja i la seva relació amb el clima i amb la natura. Es farà una petita introducció sobre el tema i es parlarà sobre com n’és de fonamental l’aigua per a la vida, les plantes, animals i persones. També, de com es pot fer art amb la pluja. A continuació, es poden visualitzar el vídeos que hi ha a l'apartat de recursos:

RECURSOS (VÍDEOS)

Amb els més petits, a partir d’un debat per parlar sobre la importància de la pluja per a la vida, en podem treure molt de suc. El que plantegem és crear un moment de reflexió on expliquin com se senten quan plou, si els agrada o no, etc. També podem proposar de fer un dibuix d’un dia de pluja per tal d’anar anticipant l’activitat.

Amb els més grans, podem fer un pas més enllà i parlar de temes com ara: com es produeix la pluja i quin és el seu cicle?, com podem mesurar la pluja?, com podem fer previsions de pluja?, què en sabem de la pluja?, per què plou?, quina funció té la pluja?, què passa si no plou?, i si plou massa?

Tercera part:

El concepte pluviòmetre. En aquest punt en presentarà el pluviòmetre i s’explicarà com funciona (concepte de litres per metre quadrat). En funció de l’edat i de les seves capacitats es pot demanar que construeixin pluviòmetres amb ampolles de plàstic que siguin el més rectes possibles (sense gaire ranures) i una proveta per mesurar i anar afegint aigua i marcar els nivells. Posteriorment, amb els més grans s’explica el funcionament i practiquem el concepte de litres per metre quadrat amb exemples com ara una piscina, el cabal del riu de la ciutat, etc.

Fase 2: Reconeixement del parc o jardí on es farà l'activitat

A la gran majoria d’infants (i també adults) els agrada caminar sota la pluja, tot i que és una experiència que no fem gaire sovint. Així, doncs, és el moment de posar-se les botes d’aigua, l'impermeable i el paraigües, que sortim al carrer!

Un cop s’arriba al parc o jardí, es presentarà el parc in situ i es recordaran les seves característiques, particularitats i els perills a tenir en compte. Tots aquests aspectes es poden trobar explicats en les fitxes de cada parc. Es buscarà una zona coberta per tal de fer l’explicació o també podem plantejar fer aquesta presentació a l’escola per tal de no passar tanta estona parats sota la pluja.

Un cop s’arriba al parc, es buscarà una àrea sense arbres ni construccions al voltant i es col·locaran els pluviòmetres per a la recollida d’aigua.

Fase 3: Desenvolupament de l'activitat

L’activitat es dividirà en tres parts:

Part 1: Veure, escoltar i olorar.

Els alumnes es podran moure lliurement pel parc o jardí (el docent sempre delimitarà les zones per les quals poden anar i així evitar les zones perilloses). L’objectiu és observar, explorar, tocar, escoltar i olorar tot allò que els envolta lliurement.

Adaptacions:

Podem demanar als alumnes que es quedin un minut quiets sense parlar i amb silenci i que únicament amb els ulls tancats, escoltin i olorin.
Amb els més petits, un cop el docent valora que l’activitat ja s’ha acabat, podem tornar a l’escola i compartim l’experiència. Parlem sobre com ens hem sentit, si ens ha agradat o no, què hem vist, què hem notat, què hem olorat, etc. Abans de marxar recollim els pluviòmetres i després de fer la reflexió podem valorar quanta aigua hem recollit. A continuació, podem estirar aquesta activitat diàriament a l’aula, deixant els pluviòmetres a les finestres de l’escola o al pati. D’aquesta manera, els alumnes podran anar valorant, durant tot el curs escolar, quins dies plou més i quins menys, quanta aigua ha caigut en un dia o en un matí, etc. També podem proposar que s’emportin el pluviòmetre a casa i que ho puguin treballar amb la família (a l’escola en podem deixar un).
Amb els més grans, en funció dels recursos disponibles, es poden fer fotografies amb el mòbil, càmera o tauleta digital.
Amb els més grans, un cop el docent valora que l’activitat ja s’ha acabat, busquem un lloc cobert per tal de compartir l’experiència. Podem parlar sobre com ens hem sentit, si ens ha agradat o no, què hem vist, què hem notat, què hem olorat, etc., i continuem amb la part 2.

Part 2: Observar la pluja i el seu comportament.

Es proposa als alumnes que es moguin pel parc o jardí lliurement, observant la pluja, la seva profunditat, la seva direccionalitat, com es comporta en funció del terreny... Els podem fer preguntes com ara: en quina direcció va la pluja? Per què? La pluja és fina o és gruixuda? Per què es fan tolls al fang i al ciment no? Com és que a la gespa i en zones amb vegetació no es fan tants tolls? Etc. A continuació, podem buscar diferents tolls i introduir el concepte de profunditat. Amb un pal podem valorar la profunditat de cadascun dels tolls i reflexionar, per exemple, sobre com és que hi ha tolls més profunds que d’altres.

Part 3: Recollida dels pluviòmetres

Cada alumne o grup d’alumnes recollirà el seu pluviòmetre i mirarà quanta aigua han recollit. Tenint en compte que a l’aula s’ha explicat què és un pluviometre i com s’utilitza, intentaran saber quants litres per metre quadrat ha caigut mentre estaven al parc o jardí.

Fas 4: Cloenda de l'activitat

Amb els més petits, com ja expliquem en la part 1 de la Fase 3, un cop el docent valora que l’activitat ja s’ha acabat, podem tornar a l’escola i compartir l’experiència a partir de la reflexió oral, on poden explicar com s’han sentit, si els ha agradat o no, què han vist, notat, olorat, etc. Abans de marxar, han de recollir els pluviòmetres. Un cop han acabat aquesta reflexió podem fer un treball amb el pluviòmetre, parlar sobre quina utilitat creuen que té, si realment ens serveix o no, quanta aigua creuen que hi ha, per què ens serveix mesurar l’aigua... La idea és fer preguntes bastant simples per tal que comencin a arribar a conclusions de forma cooperativa a partir de les experiències compartides.

Amb els més grans, un cop han realitzat el càlcul dels litres per metre quadrat, podem tornar a l’escola. Allà es fa una reflexió final de l’activitat i un tancament. A continuació, es decideix què faran amb els pluviòmetres. Recomanem que, a partir d’aquesta experiència, el docent pugui estirar tots els temes que han pogut anar sortint per tal de realitzar alguna de les activitats per ampliar coneixements.

Per ampliar coneixements

Taller: els pluviòmetres es poden col·locar en punts estratègics del pati de l’escola i es pot fer un registre setmanal o mensual de l’aigua recollida. Per a fer-ho, es pot fer una plantilla amb les dates i els volums. Abans d’acabar el curs es pot fer una gràfica sobre com ha estat la pluviometria des del moment de començar l’activitat fins a final de curs.
Parlar i reflexionar sobre la contaminació, el canvi climàtic i com aquest afecta a l’ecosistema (falta de pluja, canvis de temperatura, fenòmens atmosfèrics adversos, el forat de la capa d'ozó, etc.). D’aquí, podem estirar el contingut i acabar parlant de la Terra, les seves característiques, les capes, la seva història i inclús arribar a treballar els diferents planetes del Sistema Solar.
Buscar informació als diaris, articles científics, llibres o a Internet per tal d’esbrinar per què cada vegada plou menys.
Sortir per la ciutat de Girona i buscar punts on trobem representats els punts cardinals (per exemple els 4 cantons, un punt de referència urbana, amb el qual podem treballar més el contingut i acabar treballant els rius de la ciutat).
Introduir el concepte de mapa o plànol i saber localitzar determinats punts.