Ordinador i pissarra digital.
Aquesta activitat té l’objectiu de treballar els jocs populars i tradicionals i valorar la seva importància per tal que no quedin en l’oblit. Considerem que és molt important impulsar el joc com un apropament a les tradicions populars o valors socials per tal que les futures generacions puguin traspassar-los de generació en generació.
Mantenir vius aquests jocs ens aporta poder transmetre als més joves les formes de vida, característiques, valors de diferents zones, tant actuals com passades. També es pot tractar com és i com es juga el mateix joc en funció de la zona, el país, la cultura, la llengua, etc. Alhora això ens permet conèixer històries i ens acosta a la manera de viure que tenia la gent d’abans (els nostres avis i àvies, mares i pares...).
A més a més, els jocs populars i tradicionals acostumen a ser jocs que requereixen poc material o inclús material fabricat pels propis infants. Es juga pel simple fet de jugar i passar-ho bé, tenen normes de fàcil comprensió i memorització, són socialitzadors i, el més important, es poden dur a terme en qualsevol lloc i moment del dia. Són eines que proporcionen una gran varietat d'aprenentatges tant a nivell corporal i físic, com a nivell de desenvolupament personal i que, alhora, fomenten la participació de tots els infants, a més de millorar l'autoestima i l’autoimatge.
És per totes aquestes raons que presentem el joc del “Bèlit”. Es tracta d’un joc popular practicat pels veïns del barri de Sant Narcís durant els anys 1970-1980 i que durant la dècada del 2000-2010 s’ha donat a conèixer fins a tal punt que a dia d’avui existeix l’Associació cultural del Bèlit. Disposen de web oficial, la qual podeu trobar a l'apartat de recursos, amb la història, normatives, etc., amb l’objectiu de donar-se a conèixer al món i millorar la comunicació entre els seus participants. Cal destacar que són els organitzadors del campionat del món i que actualment ja en formen part 16 equips diferents.
Començarem l’activitat introduint el concepte de joc popular i tradicional. Crearem una reflexió on els alumnes ens expliquin què volen dir aquests conceptes, quins coneixen, quins practiquen, quines són les seves característiques, perquè és important que no quedin en l’oblit?... Seguidament, el docent complementarà l’explicació. Amb els més grans podem fer aquesta reflexió de forma escrita.
A continuació, passarem a introduir el joc del Bèlit. Per a fer-ho, podem entrar a l’enllaç de l’Associació Cultural del Bèlit i visualitzar-lo amb l’ordinador i la pantalla digital.
Podem mirar la web i parlar de:
Un cop hem introduït el joc, podem fer la reflexió i preguntar què en pensen, si tenen ganes de jugar-hi, parlar sobre les normes, què entenem i què no, si creuen que els seus familiars hi jugaven quan eren petits, etc.
Seguidament els expliquem que un dia sortirem a jugar al Bèlit, ja sigui al camp del Bèlit o bé, es pot valorar fer el joc en un altre parc o jardí de la ciutat dels que es proposen. Recomanem que tots els membres del grup pactin les normes del joc i les escriguin. També cal parlar sobre el material que necessitarem per a practicar el joc i també recordar que haurem de portar roba i calçat còmode.
Un cop s’arriba al parc o jardí, es fa un petit recorregut i després es busca alguna de les zones recomanades per a usos educatius. Allà es presenta el parc in situ i es recorden les seves característiques, particularitats i els perills a tenir en compte. Tots aquests aspectes es poden trobar explicats en les fitxes de cada parc.
El desenvolupament de l’activitat consta de 3 parts:
Farem el següent:
En aquesta part, el docent decideix el temps de joc, si puntuem o no, etc. Juguem les partides que creiem necessàries en funció de la realitat del grup, l’edat, el temps que tenim, etc. Si amb els més petits veiem que costa molt jugar al joc del Bèlit, el docent pot fer variants en el joc, com ara reduir els espais, les normes de joc, els jugadors, desdoblar i fer dos partits diferents, etc.
OBSERVACIONS: és important que realitzem una partida inicial de prova, amb parades i exemplificacions, en la qual anem recordant les normes. Durant la realització del joc, si és necessari anar parant per tal de recordar les normes ho farem, ja que serà la manera en què acabin aprenent a jugar correctament al joc.
Es farà una reflexió on es pregunta quins jocs populars i tradicionals coneixen. S’ha de tenir en compte que els jocs populars i tradicionals es poden jugar de diferents maneres i que, per tant, és possible que els infants els coneguin però hi juguin d’una manera diferent, o bé que tinguin un nom diferent. Es pot aprofitar per reflexionar sobre les diferents maneres que hi ha i aprendre altres variants dels jocs populars i tradicionals.
Recomanem que proveu de realitzar-ne algun, d’aquesta forma en donarem a conèixer molts més.
En són alguns exemples:
OBSERVACIONS: és important que realitzem una partida inicial de prova, amb parades i exemplificacions, en la qual anem recordant les normes. Durant la realització del joc, si és necessari anar parant per tal de recordar les normes ho farem, ja que serà la manera en què acabin aprenent a jugar correctament al joc.
Un cop acabada l’activitat podem realitzar una reflexió i recordar els jocs que hem realitzat. Parlem sobre com ens hem sentit, quines coses han sortit, parlar sobre els conceptes com ara guanyar, perdre, companyeris-me, etc. Amb els més grans, la reflexió pot seguir tot obrint un diàleg i reflexió sobre com pot ser que aquests jocs es puguin transmetre de generació en generació, què ens aporta que aquest fet sigui possible (les formes de vida, característiques, valors de diferents zones, tant actuals com passades). També es pot tractar la manera com es juga el mateix joc en funció de la zona, el país, la cultura, la llengua, etc. Alhora, això ens permet conèixer històries i apropar-nos a la manera de viure de la gent d’abans (els nostres avis i àvies, mares i pares...).
Podem recomanar que comparteixin aquests jocs a l’hora del pati amb altres companys/es, altres docents o amb les seves famílies.